dimecres, 27 de novembre del 2013

CAN SOLER DE LES TEULES

  Pel camí del poble a Vallhonesta, passem pel Clot.  A mà dreta del camí, damunt un petit turó, trobarem el mas de Can Solé.


Cedida Núria Puértolas.

  És una de les cases més antigues i grans del terme de Sant Vicenç de Castellet.
  Té diferents nivells perquè està construïda damunt la roca.
  A les següents imatges podem observar fragments de la roca sobre la que es va construir.






































Cedides Núria Puértolas.





  La documentació més antiga que s'hi ha trobat data del segle XVI, però l'estructura del mas ens diu que l'edifici és anterior. Probablement del segle XIV
  La casa va ser construïda en diferents etapes, fet que queda ben palès pels diferents estils del conjunt.
  La planta del segon cos de l'edifici, probablement data del segle XVII.

  Com a curiositat, comentar que hi ha un edicte de l'any 1.549 on Antoni Guillem de Muntanyans, senyor de Castellet, imposa als seus vassalls una multa perquè cap d'ells pogués anar a conrear, a treballar o a pasturar en les terres del mas de Les Teules (Sarret i Arbós 1.925). 
  L'any 1.865 el mas tenia 6 parcers i era propietat d'Ignasi March.
  Els actuals propietaris viuen a Girona, però el mas ja fa més de vint anys que el té arrendat en Pere Ambrós (el més menut dels germans de Cal Ambrós, quan aquest mas era propietat de la família).

  En Pere Ambròs i Balart, ara ja jubilat, feia la feina de pastor. Encara ara sempre va envoltat dels seus fidels gossos (actualment, en Xeri, la Romàntica i la Hilda). 
  Ha estat sempre un molt bon ensinistrador de gossos, ja que la seva feina ho requeria.
  Al llarg dels anys s'ha presentat a diferents concursos de gossos d'atura. L'any 1.981 va guanyar el primer premi a Castellar de n'Hug.















Pere Ambròs i Balart.


Pere Ambròs amb el seu ramat.
Arxiu Ricard Gomis.

Descripció.

Estructura més antiga

  Segons l'estil arquitectònic, el cos més antic seria el que es troba a la banda sud del conjunt. D'estructura rectangular.


google maps

  És una estructura sòlida, de pedra, amb una planta i un pis. Està coberta amb una teulada d'un sol vessant, inclinat cap a l'exterior del conjunt. 


Cedida Núria Puértolas.

  La planta baixa consta d'una única crugia coberta amb volta de canó, amb pedra plana.
  La planta ha estat destinada al bestiar. Probablement també fos així en els seus orígens.


Cedida Núria Puértolas.

  El pis, ara reconstruït, tenia tres habitacles: un primer a la banda oest, la cuina (que encara conserva la campana del foc a terra) i un altre a l'altra costat de la cuina (a la banda de ponent) on es troba la porta d'accés. 
 A l'interior podem trobar fragments de construcció amb opus spicatum.
  No té golfes. Només una petita cambra d'aire entre la teulada i el pis.
  A la façana est d'aquesta construcció hi ha un petit contrafort de pedra que suporta la planta baixa.

  Al pis s'hi accedeix per l'eixida amb arcades. A la imatge següent podem observar les escales que duen a la porta del pis d'aquest cos de l'edifici.


Accés.

Primera cambra.
A la dreta, porta d'accés al pis.

Porta d'entrada.

 Finestra de la sala d'entrada.
Banda de ponent.

La mateixa finestra anterior, oberta.
Amb vistes a Montserrat quan el dia és clar.

Les finestres de la primera sala
a la banda sud, estan tapiades.

Accés entre la cuina i l'habitació d'entrada,
amb en Pere Ambrós, subjectant uns grans esmolls.

Finestra a la façana sud
Cuina.

Finestra a la façana sud
Cuina.

Xemeneia de la cuina.
A la dreta, finestra que dóna al nord.

Xemeneia cuina.

  Detall Opus spicatum. 
Cambra banda est.

   Detall Opus spicatum. 

 L'accés entre la cuina i la cambra de la banda est.
La llinda de la porta és una biga de fusta.
Cedides Núria Puértolas.

  El terra d'aquest pis ha estat totalment renovat. El sostre és de coberta plana sostinguda per bigues de fusta, però ha estat restaurat.
  La separació entre la primera estança i la cuina és de construcció posterior a la resta. 
  Si ens refiem del que actualment es conserva, el pis era una planta d'una sola crugia amb una única paret que separava l'estança de la banda est.


  Cos de la banda de ponent

  És possible que l'ampliació de la finca es produís a l'època que començava a agafar auge el cultiu de la vinya, ja que, a part de les dues estances (que podrien ser per als parcers) tot el conjunt està destinat a aquesta finalitat.
  Es troba adossat al primer per la banda nord, formant un angle recte, però sense cap comunicació amb aquest. Cada edifici és independent.
  És un edifici rectangular orientat nord-sud, amb una planta baixa, pis i golfes.
  La teula, també d'un sol vessant, està inclinada cap al pati interior.
  Per a construir aquest edifici es van haver d'adaptar a una gran roca que hi ha al pati i sobre la que està construïda aquesta edificació.
  A la banda nord hi té afegida una construcció on hi havia les dues tines. Les tines eren circulars, folrades de cairons i, actualment, es troben tapades. Es comunicaven amb la planta baixa de l'edifici que és on havia el celler.



  A la planta hi trobem una gran arc carpanell sobre el que es recolza l'eixida porxada. Uns metres més endins hi trobem dues crugies, perpendiculars a la façana, cobertes amb volta de canó. Cadascuna d'aquestes crugies és un celler.
Al celler de la banda nord, hi trobem les dues boixes que comuniquen amb les tines.


 L'entrada als cellers.


 Porta del celler de la banda sud.

 En Pere entrant al celler de la banda nord.

 Celler banda nord, on hi ha les dues boixes 
que comuniquen amb les tines.

Boixa de la banda est a la paret nord.

Boixa de la banda de ponent a la paret nord.
Actualment se li ha afegit una aixeta.
Cedides Núria Puértolas.

  A la façana est, que és la que s'obre al pati central s'hi va construir una escala que comunica el pis amb el pati. A la façana, a nivell d'aquest pis, s'hi obren tres arcs carpanells (és a dir més plans que un arc de mig punt). Aquesta estructura es recolza sobre una volta, amb un mur al centre que dóna accés als cellers de la planta baixa.
  En aquesta eixida porxada hi trobarem a mà esquerra (sud) la porta d'accés a l'edifici antic; al centre hi ha dues portes que donen a dues estances; a mà dreta (nord) hi ha unes escales amb molt de pendent, que pugen a les golfes, on els últims propietaris tenien la seva vivenda.


 Eixida porxada a nivell del pis.

Arcs carpanells.


 Eixida

 En Pere Ambrós, les portes d'accés a les dues estances i,
 a la dreta de la imatge, l'escala que 
dóna accés a la vivenda dels antics propietaris.

Eixida i cos més antic del conjunt.

Sostre de l'eixida.
Cedides Núria Puértolas.

  A l'estança de la dreta, a la paret nord hi trobem un festejador tapiat. Sembla doncs que la construcció de les tines seria posterior a la d'aquest afegit.























Estança nord i festejador.
Cedides Núria Puértolas.

  A mà dreta de l'eixida hi trobem la porta que dóna al cobert superior de les tines, on s'aixafava el raïm. Actualment és un magatzem per als dipòsits d'aigua.








 Detall de les frontisses de l'antiga porta.

Detall del pany de l'antiga porta.
Cedides Núria Puértolas.

  Al costat de les tines, per la banda nord, havia hagut un cobert, que actualment no té teulada, on hi havia la premsa (actualment només queden les restes). Encara es conserva l'estructura: una biga central de fusta, amb data de 1.707, els muntants verticals, part de la gàbia, la base de pedra amb el canal circular per a donar sortida al líquid, i l'eix central amb el cargol de ferro que fa poc es va desprendre del conjunt i ara roman al costat, a terra.




Pila de la premsa.
Cedides Núria Puértolas.

  Golfes habilitades com a vivenda.

  Al que deuria d'haver estat les golfes de l'afegit de la banda de ponent, s'hi arriba per unes escales que hi ha a mà dreta de l'eixida.
  L'habitatge es troba en molt males condicions, però s'hi pot veure l'estructura que hi van deixar els antics propietaris.
 Hi ha una petita sala amb accés a dues estances, la cuina i la comuna.

 Escales entrada.


 Cuina

 Cuina.

 Fogonet de fang.

 Façana de ponent a nivell de les golfes.

 Finestra cambra banda sud.
Pere Ambrós.

  Sostre de les estances.

 Comuna afegida a la façana de ponent.

 Dormitori.

 Sostre de les estances.

 Façana de ponent.
A nivell de les golfes destaca la comuna.

 Façana de ponent.
 Cedides Núria Puértolas.

  La resta de construccions del mas es conserven en part. Algunes, darrerament s'han refet per tal d'usar-les com a corrals. De les de la banda sud, només en resten murs i estan en estat ruïnós.
  El conjunt dels coberts, unit a l'edifici en forma d'angle, formen un pati interior.


Cobert banda est, destinat als porcs.
Ara en runes.

Façana est edifici antic.

Detall de l'anterior.

A l'esquerra, cobert per als xais i galliner.

 Pati

 Pati i accés.

Galliner.

Galliner.

Porta d'accés des de l'interior.

Detall de la doble llinda.
Cedides Núria Puértolas.

  Coberts exteriors.

Cedides Núria Puértolas.


     Al terme del mas també s'hi pot trobar una barraca de vinya en bon estat.

Arxiu Miquel Vila.


Arxiu Ricard Gomis.
 Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Cedida Joan Baptista Costa.
2.009
Cedida Joan Baptista Costa.
 2.009
Cedida Joan Baptista Costa.

2.009
Cedida Joan Baptista Costa. 

 2.009
Cedida Joan Baptista Costa.

 2.009
Cedida Joan Baptista Costa.

Barraca de vinya a Cal Soler de les Teules.